Una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gA?nere
Cerca

Als homes els ofendria moltíssim!

El futur… clar, ara que ja he començat la carrera, també és diferent. Espero poder treballar d’altres coses del camp de la informàtica, a curt termini, dic dos o tres anys, i dedicar-me més profundament al que sigui. I les perspectives, em sembla que és una de les úniques professions que amb la crisi no desapareix, per exemple, aquí hi ha moltes feines d’informàtic. I és estrany perquè mires altres camps i no n’hi ha. Però això no va ser un motiu pel que digués “Faré això, em dedicaré a això”. Ja em dedico a això, però ho vull fer encara més professionalment, més… No a nivell de programació, perquè tampoc no em veig vuit hores programant al dia, però sí fent altres coses d’aquest sector.

D’aquí pocs anys m’hi veig, sense acabar ni res… Al mateix lloc on estic potser… potser em canviaré de departament, és a dir, dins d’informàtica hi ha els sub-departaments… No, però a mi m’agradaria fer nom a un altre lloc. Potser per això  començar de zero, que val la pena… Perquè clar, en un lloc que un vint-i-cinc per cent de la gent són normals i corrents, clar, dius “Anem a començar a un altre lloc a veure si un cent per cent de les persones poden ser normals i corrents”. A veure, no és que estigui súper ferida, però clar, són coses que… M’agradaria veure els homes que els hi fessin això, els ofendria moltíssim! I les dones, perquè tradicionalment som més conformistes, doncs no ens queixem tant, potser. I ho aguantem més. Doncs m’agradaria poder fer-ho en un altre lloc.

Jo no és que vulgui ser jefa o no jefa, el que m’agrada és fer coses diferents i que em deixin a la meva. És a dir, no és pel fet de tenir un càrrec o no… sinó poder… Jo tinc moltes idees, ara això, ara lo altre, com visió, una mica. Doncs fer servir això i utilitzar-ho. És a dir, no és tant un càrrec o tenir gent al càrrec o… no, perquè això t’amarga més que altra cosa. Sinó poder desenvolupar i fer coses, i no ho sé… Pensar en això i en lo altre, i poder ser lliure de fer-ho. Que la gent s’escolti, que et creguin, i que no sigui allò de “Estàs boja?”. Bé, potser sí, però en el bon sentit de la paraula. No, no és càrrecs ni glòria, ni vuitanta persones al meu càrrec, no és aquest el meu somni.


Mònica, 34 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica i treballadora sector informàtica d’empresa de telecomunicacions.

 

The time is resume-chief.com right for a new formula centered on the game-changing assessment system proposed in this paper