Una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gA?nere
Cerca

Consells pedagògics

INTRODUCCIÓ

Aquesta és una web sobre l’anomenada fractura digital de gènere. Una fractura que converteix la majoria de noies i dones del S. XXI en persones dependents en un aspecte prou significatiu de la seva vida.  Això vol dir que depenen d’altres per a configurar, modificar i arreglar els seus aparells electrònics, indispensables  no només per a l’oci sinó també per al treball i per a la participació social. No només això, sinó que també les fa dependents dels qui decidiran quins són els aparells i els programes que cal inventar, dissenyar,  fabricar i consumir. Aquest és un problema social característic, i sovint específic, de les nostres societats occidentals. El què suposa que la relació que les persones d’aquestes societats solem tenir amb la tecnologia no és només qüestió de les nostres habilitats i interessos personals sinó també del gènere al que estem assignats. O millor dit, que les nostres habilitats i interessos no es constitueixen només de forma personal, en funció d’experiències, maneres de vida i necessitats particulars, sinó també en funció del gènere viscut.

Durant les darreres dècades el problema es va pensar i es va estudiar al voltant dels diferents nivells d’ús que homes i dones feien de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC d’ara endavant), no obstant això aquests usos s’han igualat en els últims anys. Però no ha estat així amb tots els usos: els usos experts (per exemple: l’ús avançat o expert d’ordinadors, la resolució de problemes tècnics quan apareixen, el disseny de les pròpies TIC, etc.) segueixen mostrant una fractura de gènere enorme. Aquesta fractura és ja visible durant els estudis secundaris:

Gràfica 1:  Fractura digital de gènere en estudis secundaris el 2008.

A nivell universitari podem constatar també el que passa en els estudis d’informàtica, a Espanya:

 

Gràfica 2: Evolució de la matrícula a les titulacions d’enginyeria informàtica d’Espanya des del curs 2003/04 fins el curs 2010/11

 

I també podem mirar el que passa als Estats Units d’Amèrica en aquests mateixos estudis:

Gràfica 3: Evolució de la fractura digital 1985-2010

El que separa tots dos costats de la fractura són números, però el que constitueix les dues regions no són nombres sinó sentits. Signifiquen el mateix les TIC per a homes i dones? Comporten les TIC els mateixos afectes (sentiments, passions i emocions) a un costat i un altre de la dualitat de gènere tal com està establerta en la nostra societat? La resposta a ambdues preguntes és no. De fet no solament no signifiquen el mateix, sinó que aparentment per a un dels gèneres aquests sentits són negatius massa sovint. Això comporta desenvolupar un desinterès per entendre com funcionen les TIC que sol portar, lògicament, a no voler entrar professionalment en aquest camp.

No obstant això existeix un petit grup de noies que sí desenvolupen aquest interès i que sí aposten per treballar en la informàtica. Per això, fa tres anys vam emprendre un projecte orientat a comprendre el sentit que les TIC tenen per a aquestes noies. Ens preguntàvem perquè per a elles la tecnologia no era alguna cosa per descartar com a afició, poc interessant, avorrida o “cosa d’homes”. Per a això res millor que emprendre un estudi qualitatiu: parlar amb elles, entendre les seves motivacions, conèixer les seves històries, les seves trajectòries, les seves experiències amb la tecnologia. En definitiva conèixer-les, no per sadollar la nostra curiositat, sinó amb la finalitat de generar algun tipus d’intervenció social que aconseguís trencar la tendència actual i permetés situar a més dones en aquest camp, és a dir tancar la fractura.

Pares, mares, educadors/es, professorat podeu ajudar. Les noies col·lectivament i amb el suport dels seus amics i amigues poden prendre consciència del context desfavoridor en el qual es troben. Amb el suport del seu entorn podran generar espais on el seu interès per la tecnologia no es vegi coartat i en els quals trobar recursos per mantenir el seu interès i desenvolupar-lo fins a on vulguin.

QUÈ PODEM FER COM A EDUCADORS/ES?   

Aquí us oferim una petita llista de coses que podeu fer per a ajudar a tancar aquesta fractura.

  • Oferir aquesta web als vostres fills i filles, estudiants, socis de la vostra associació, amics, amigues… Explicar-los què hi trobaran i perquè és important que s’ho mirin i reflexionin. Els podeu explicar també les dades que us acabem de presentar i el nostre projecte. Si en voleu més detalls o voleu que vinguem a explicar-vos-ho o voleu organitzar una sessió amb els i les vostres joves només cal que ens contacteu per mail (grupderecercajoventic@gmail.com), Facebook (Joventic.Recerca) o Twitter (JovenTIC).
  • Amb una petita explicació n’hi ha prou, després deixeu-los un espai per a què puguin navegar lliurement. Fomenteu que preguntin i expressin els seus dubtes personals. Fomenteu debats sobre el tema en el sí del grup.
  • Aprofiteu el llistat de webs amigues o la nostra pàgina de Facebook per a buscar més informació i passar-los-la. Us assegurem que hi trobareu coses sorprenents.
  • Doneu suport al seu interès respecte a la tecnologia, no els desanimeu en nom de futures possibles dificultats. De dificultats n’hi ha a tot arreu i no cal amagar-les però tampoc exagerar-les. Les carreres tecnològiques es poden fer, i això ens han demostrat les noies amb qui hem parlat.
  • Escolteu les seves inquietuds i preocupacions, obriu espais de comunicació per a què puguin expressar-les. Sigueu realistes, és a dir no baseu els vostres judicis i apreciacions sobre les noies i la tecnologia en rumors, prejudicis i sobreentesos. A la web hi trobareu experiències reals, tant per a les coses positives com les negatives.
  • Els estereotips de gènere ens afecten a tots i totes, canvien la manera en què veiem la realitat i canvien les expectatives que tenim sobre les nostres possibilitats en funció de la categoria social a la que ens han assignat. Sigueu crítics amb la gent que us digui que hi ha diferències naturals entre nois i noies respecte a les seves habilitats tecnològiques. Això té un nom: NEUROSEXISME. Cap d’aquestes suposades diferències ha estat demostrada científicament mai. Podeu començar per posar al vostre buscador la paraula neurosexisme i deixeu-vos portar per la navegació.