Una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gA?nere
Cerca

I si no m’agraden els videojocs, què?

I els nois de classe doncs són… bé, hi ha de tot, però no sé, típics així friquis, que es nota així una mica. Sí, són d’Informàtica, clar, i es nota sobretot com parlen… Per exemple parlen en plan “Uaahh, l’altre dia vaig estar jugant, no-sé-què, i em vaig descarregar un mod i vaig estar fent no-sé-què, uaaah… i vaig estar no sé quantes hores jugant”. I de vegades sento que no encaixo i això em fa sentir una mica insegura de dir “Uau…”.

Perquè els videojocs sí, estan bé. M’agraden, o sigui, és una part important de la informàtica, i em sembla molt interessant saber com es fan i tot això. Però si no ets molt de jugar, molt d’estar hores jugant i tot això, doncs no sé, sembla en plan “No t’agrada la informàtica?”. I jo penso, “Perquè… això és informàtica?” No sé…

Clar, la informàtica són moltes coses, però sembla que si no estàs en això dels videojocs que és on està molta gent, doncs t’hagis de sentir fora de lloc.

Jo he tingut la Play I i la Wii, i m’agraden sobretot jocs tipus el Mario Bros o els de moure’s, esport, ballar… Però els de matar no m’agraden perquè no els hi veig cap objectiu, tampoc els de carreres. M’agrada poder jugar amb les meves amigues, amb la meva germana també, i jocs així més d’estar amb gent, de ballar, de fer el tonto. Quan vaig tenir la Play va ser una mica decepció, m’avorria amb el joc que tenia, no sóc d’estar hores i hores allà jugant.

Però el que sí que em sembla increïble és, no sé, veure els gràfics i pensar, “Com és possible que tot això es faci amb zeros i uns!?”. No sé, és un… “Uau..!”, i si les variables, i si tiro cap aquí o tiro cap allà, com reacciona… no sé, em fascina com pot arribar a crear-se això, com pot funcionar. És molt abstracte, amb els zeros i uns, i no sé, el llenguatge de programació és molt estrany, i m’agrada. M’agraden les coses pràctiques, fer problemes de matemàtiques, no tant a nivell teòric, m’agrada més aplicar-ho. I no sé, dins d’aquest àmbit, doncs el que em cridava molt l’atenció era això… saber com la informàtica s’aplica a certes coses, que la informàtica avui en dia està en tot, i aquestes aplicacions… és molt fascinant.

A quart d’ESO ja estava més encaminada cap a la branca tecnològica. Vaig pensar en arquitectura també, perquè m’agrada dibuixar, però tampoc és el meu, i en realitat em vaig sentir més propera a la Informàtica. M’atreien també les sortides professionals, que és un àmbit molt ampli perquè està en tot, i sempre he estat en contacte amb les noves tecnologies, m’agraden molt. És com una afició també, i poder-me dedicar a això que m’agrada doncs està bé. El hardware sempre m’ha fet una mica més de por, pel tema d’esguerrar alguna cosa, però sí que m’ha atret molt la programació i havia xafardejat una mica en tutorials del YouTube això del llenguatge de programació, que era molt estrany.

L’únic que em preocupava que no sigués la típica friqui que està tot el dia amb els videojocs i tot això, que dic, “Ai, és que no hi encaixo”. Però en realitat m’agrada i és el que vull fer. Perquè clar, aquí quan estàs als passadissos lo típic que s’escolta és “Uau, has jugat a no sé què?”, i jo no he jugat a quasi res, és que no sóc així, i no crec que al final acabi sent-ho.

O també això de “és una carrera de nois, no sé que hi faig allà”. Perquè al batxillerat tecnològic érem tres noies d’unes vint persones en total. I ja es notava, pensava “Ostres, on m’estic ficant!?”. També a les xerrades de la fira del Saló de l’Ensenyament vaig estar parlant amb una noia i diu: “No, si som dues noies a classe de no sé quants nois” i jo: “Ah… doncs, uau…” . I m’entrava una mica com d’angúnia de pensar “Què faig aquí? Per què estic jo aquí?”. Et fa preguntar perquè no hi ha més noies que pensen com jo i vénen aquí a estudiar. Però en part, com que porto tot el batxillerat relacionant-me amb nois igual, doncs ja estic acostumada.

El que canvia si hi ha més nois, o al que t’has d’acostumar és als seus temes bàsicament: videojocs, futbol, els típics. I a les seves bromes de “Ai, feu informàtica, sou lletges, sou no sé què…”.

Els meus amics ho veuen bé, però alguna vegada he sentit “Ai, acabaràs sent una friqui” però no, ho veuen normal. També diuen: “Ai, ja m’ensenyaràs Java quan l’estudiïs”.

Però bé, si hagués de recomanar aquests estudis a una noia li diria que no s’espanti per aquests prejudicis que té la gent de les noies d’informàtica. Que no passa res, que pots estar aquí perfectament. I si és el que t’agrada, doncs ho has de fer. Que no et preocupi res, que s’ha de treballar i ja està. I ser una mateixa. I no cal que t’hagin d’agradar els videojocs, pots estar interessada en les noves tecnologies, llegir sobre això, investigar… És com infermeria, que sembla que hagin de ser totes noies, doncs no, també hi ha nois. Encara que siguin pocs, però si és el que els hi agrada doncs ho han de fer. És que això són prejudicis, lo típic dels estereotips, com “els catalans són tal”… Doncs no té perquè ser així.

Lola, 18 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica

The idea was to make students learn vocabulary from various songs from the 1970s https://college-homework-help.org/ and 1980s, which are my favourite periods in the history of popular music