Una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gA?nere
Cerca

Jo sóc igual que tu (I)

El primer cas, sobretot, és que entres a classe i ets la única noia, això és el primer. I després que ho veus, que sempre t’assenyalen, que sempre és: “Bé, és que aquí tenim la noia”, i per mi és com: “Bé, jo sóc una noia però sóc igual que tu, no perquè sigui una noia he de fer una feina que tu no vols fer”.

Me’n recordo una vegada, per exemple, que havíem de fer uns projectes, i els havíem d’ensenyar, i teníem un dia atorgat a cadascú. I quan va tocar el primer dia, van dir: “Que surti la noia, que surti la noia”, i jo ja estava fent primer de carrera, vaig dir, “No, a mi no em toca, a mi em toca el dia següent”, i van dir “Ah!, però és que si ets una noia se suposa que ja tens el treball fet i , així dones pas a allò…”, “No, perdona, jo sóc igual que tu, i no per ser noia he de fer el primer pas ni he de fer res”.

O hi ha vegades que els professors diuen “Bé, sent una noia aquesta nota ja et va bé”, que no té res a veure. M’ha passat que vas a revisió d’examen quan una nota no està com creus que ha d’estar i li dius “Escolta, és que amb això no arribo al notable, o no arribo a l’excel·lent”, i que el professor digui “Bé… tu per ser una noia, això ja et va bé, no?”. I en aquell moment dius… “No…”.

En aquell moment et sents com… Que no li pots contestar, i és el teu professor, però que penses… “Així va el món, no?”. O que et facin una entrevista, i que clarament et diguin que la feina no te la poden donar, “perquè clar, és que a fora hi ha altres nois”. No altra gent: “altres nois”. I tu t’acabes sentint com… “Sóc igual que ells, i estic estudiant el mateix que ells. Fins i tot les meves notes són més altes que les d’ells, però no m’estàs agafant perquè sóc una noia, i perquè tens por que…”, no ho sé. A que potser no sigui tan bona com un noi. Cosa que s’ha demostrat que no. Vull dir, conec a moltes noies que tenen càrrecs d’informàtica, d’associacions que m’he mogut i de conferències que he anat. Normalment quan les noies són informàtiques fan molt… Això un professor meu ho diu, quan una noia es vol dedicar a la informàtica és perquè, no només li agrada sinó que és passió, i quan una cosa es converteix en passió, és el teu món, t’hi trobes bé. No sé a què tenir por. Hi ha gent que té por a que siguis millor que ell, i gent que sap que ets millor que ell i tenen por de que ho demostris. Et trobes els dos pensaments.

I a vegades es fa una mica dur. Quan dius… “Merda!”. Sí, perquè penses, estem defensant un món on els homes i les dones són iguals, et trobes llocs que sí, que sí que n’hi ha, que perfectament, “Escolta’m és igual si ets una noia, ets un noi, ets un hermafrodita, m’és igual”, però encara et trobes gent, sobretot professors més grans, o nois que potser l’educació que els han donat és diferent. Per exemple, jo tinc un professor que sí, que sempre defensa que la gent que a final de carrera se’ls dóna matrícula d’honor sempre és a les noies, per fer adonar als nois que no per això som inferiors. Però amb això el que està dient és que també ens està diferenciant. Sense adonar-se’n ens està posant més amunt del que hauríem d’estar. Quan l’únic que volem és estar igual, no? Com qui fa infermeria o qui fa medicina, que són iguals, és igual si un metge és una dona o un home.

… continua a Jo sóc igual que tu (II)

Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica

Apart from several ready-made courses, all functionality in vocapp is free of charge, so https://order-essay-online.net you can study without spending a penny