Una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gA?nere
Cerca

Jo sóc igual que tu (II)

…continuació de  Jo sóc igual que tu (I)

També quan a classe vam haver de triar un delegat van dir “Que ho sigui la noia”, i jo: “Per què?”, “Ah, és que les noies sou més responsables”, “Val”. I llavors em van fer delegada, així, sense vots ni res, tu ets delegada. I jo flipant, perquè pensava, “Hi ha casos en que em discrimineu i ara hi ha casos que m’afavoriu perquè vosaltres mateixos admeteu que sóc més responsable que vosaltres”. Llavors diuen: “Ah, és que ets la que treus les notes més altes de la classe”. I dius: “Molt bé, fes-me delegada perquè sóc noia, trec les notes més altes de la classe…” que no té cap tipus de lògica, no sé ni què esteu dient, però val, vinga!

I altres vegades, per exemple, vam haver de fer un projecte l’any passat que un grup de professors triava deu persones de la carrera, doncs a mi em van agafar, és que jo ho sabia, em van dir: “Tu”. I eren professors que no saben ni les notes que traiem, ni res. Ens van fer com una petita enquesta parlada, però és que a mi casi ni em van… Van dir “Tu” “Per què? No em diguis que perquè sóc noia”. Espero que no ho van fer-ho per això, però no ho sé. Perquè hi ha professors que veuen que les noies que es dediquen a la informàtica s’hi dediquen amb passió i normalment s’ho treuen, i d’altres que creuen que no. Llavors, és depèn de amb qui et trobis.

Quan hi ha un professor que sí que dóna valor a que hi hagi noies a la carrera, llavors sempre quan ha de posar un exemple, posarà el d’en fulanito, el d’en pepito, i el teu. Que sempre, quan facis la feina ben feta, t’ho reconeixerà, i dirà, “Mireu, la Gisela, pum”. I a mi m’ha passat vegades de jo anar malament en un treball, al final fer-ho bé, perquè m’he tirat fins al final de les hores al despatx d’aquest professor allà “Ei, que això a mi no em surt”, “Va, vinga ho provem junts. Mira sí…” i jo “Ah, val”. I al dia següent entregar, i ell posar-me d’exemple, del plan “La Gisela va estar fins a les dotze de la nit al meu despatx que vam estar fent això, i vosaltres no ho heu entregat perquè no heu tingut el valor de dir, doncs m’hi posaré, o li enviaré un mail al professor a veure si pot estar al despatx i podem resoldre aquest problema perquè sinó no aprovo l’assignatura”. I això sí que hi ha molts professors que t’ho veuen, que ets molt: “No, no, jo d’aquí no em moc”, i ho veuen en mi i ho veuen en les altres noies que conec que fan informàtica com jo, i sempre ens ho diuen, que som molt… que aquí estem, i els professors això t’ho reconeixen. Aquí en aquest moment, tant si ets noia com si no, t’ho reconeixen.

I després hi ha un altre professor que et diu: “Uh, no! Això no està bé”. I tu li preguntes “Per què?”, i et respon: “Perquè no està bé, perquè… no, no és eficient, bueno, coses d’informàtica”. I llavors jo li dic “Però sí que ho és, si el meu company ho ha fet igual”, i ell contesta: “No, si jo et dic…”, i acabes dient “Val, no et porto la contrària”. O que tu preguntis alguna cosa i a tu et respongui com… “Va… això està als apunts” i després el teu company pregunti una tonteria i no passa res. És que ja els veus, els professors que ja la primera vegada i la segona ja et contesten d’aquesta manera, doncs no… doncs ja… “vale, sí sí, el que tu vulguis”.

Els veus venir. Quan per exemple sempre et pregunten a tu, o s’ha de sortir a la pissarra, sobretot a primer que fas exercicis a la pissarra, sempre t’assenyalen a tu per veure si ho fas malament. No per si ho fas bé, perquè ho veus, la intenció. I sabent que tu ets una noia, que estàs en un món de nois… és això, si ets forta, tu ho veus, i si t’equivoques: “Val, sí, està malament”, doncs val, o “Ai, doncs ho sento, això jo ho havia pensat així”. I cap tipus de vergonya, vull dir, i què passa, i tots els meus companys també ho haurien fet malament, i jo m’equivoco perquè sóc humana, no perquè sóc noia. No té res a veure.

Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica

The app works really well in https://order-essay-online.net school environments