Una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gA?nere
Cerca

La connexió entre una pantalla i la meva mà

La primera vegada tenia vuit anys i era l’ordinador de casa dels meus pares.

Quan vaig cumplir els vuit anys vaig tenir el permís del meu pare de tocar allò que era tan delicat, que era nou en aquell moment, i que no tothom podia tenir a casa. El vaig engegar i el meu pare em va posar jocs, aquells típics de 16 bits, i allà va ser quan em vaig quedar meravellada de com d’una pantalla i de la meva mà podien sortir coses, vull dir, la connexió aquesta.

A aquell ordinador ja hi jugava el meu germà, que era més gran. Els meus pares l’havien comprat per a nosaltres, de cara al nostre futur, juntament amb aquells disquets típics d’enciclopèdies. I en el meu cas, quan vaig complir els vuit anys va ser: “Bé, ja puc tocar allò que veig que tothom fa servir menys jo”.

Era just quan l’Internet estava començant i els ordinadors encara eren molt limitats de memòria, i com que els CD encara no estaven gaire implementats, anaven amb disquets. El fèiem servir bàsicament per a jugar i com a molt potser el meu germà havia fet servir l’antic Word. El que teníem a casa era el Windows 95 que es feia servir per llegir l’enciclopèdia quan havíem de buscar coses per algun treball de l’escola.

Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica

You can https://justbuyessay.com just type the phrase you’re interested in in vocapp’s search engine in the upper part of the site and browse through numerous sets