“Vas amb els friquis…”
Sempre és el típic comentari de “Oh, vas amb els friquis” o “Oh, allà hi ha molts nois”. Però bé, els meus pares no tenen cap 
inconvenient. Si és el que m’agrada “Doncs mira, fes-ho”. Jo no sabia si ho volia fer i em van dir “Bé, doncs prova-ho i sinó tampoc és tant perdre un any de la teva vida”. I als amics els hi va fer gràcia perquè com que sempre m’havien agradat les mates i la física, sobretot física pura m’encantava, doncs no els va estranyar que acabés aquí. L’únic que sí, sempre et diuen el comentari, “Ah, hi ha molts nois, no? a la teva classe?”. Sí que n’hi ha però tampoc és el motiu pel qual estic aquí.
Aquí hi ha de tot. Hi ha companys que realment els agrada més la vida social i hi ha una altra part que podríem dir… que serien catalogats com els friquis. A veure, n’hi ha molts però són molt macos, més que res que el seu temps lliure el dediquen a jugar. Jo quan vaig arribar aquí coneixia res, dos jocs de rol, d’Internet, i ja està, i ara en conec un munt… i bé, es dediquen a ser follets i déus del nord que lluiten, i jo això encara no, no hi jugo a aquests jocs. Però suposo que si hi jugues té la seva cosa.
A veure, al final tots tenim un punt de friquis… però sí que veus que hi ha certs models que tots segueixen, com que coneguin i els agradin certs jocs, per exemple. I alhora també són gent sociable, potser no tant com en una altra carrera, però sí.
No sé, són estereotips que potser sí que es compleixen i quan els coneixes en persona aquests estereotips realment no importen. Però sí que… si tu els veus, dius, “un friqui”. Hi ha alguns que van amb alguna cosa especial a classe, amb algun complement així friqui, com els que van als salons del manga, o hi ha gent amb barbes així molt llargues. I clar, igual vas a econòmiques i no et trobes a gent amb barbes, ni amb grenyes enormes. A veure, que portin grenyes tampoc et dirà 
res, però sí que hi ha el típic d’estereotip de friqui, n’hi ha molts.
Tinc una amiga que està en una privada fent màrqueting i un dia la vaig anar a buscar i allà hi havia noies súper primetes, totes amb el cabell llis, gairebé totes rossetes, amb tacons i super ben arreglades. I clar, jo tampoc compleixo aquest perfil, però tampoc em considero que vagi friqui. Però aquí per exemple, també he vist pel campus les típiques noies vestides de japonesa, així amb faldilla i trenes… Doncs clar, jo tampoc sóc l’altre extrem. No m’agrada arreglar-me tant, però tampoc sóc, no sé…
Els amics sempre et fan comentaris de “Ah, ets com els friquis”, però crec que més per la broma que perquè realment ho pensin. Hi ha gent rara, jo un dia vaig anar a l’aula d’ordinadors, que pots anar-hi i si estan lliures els fas servir, i a la cadira del cantó on m’anava a posar hi havia una cadira buida on un noi havia deixat la seva motxilla. Llavors volia 
deixar les meves coses a la mateixa cadira, i li vaig dir, “Perdona, puc deixar les coses aquí?”, i sense dir res, va agafar, ho va treure amb una cara així com de molest i soberbi… i vaig dir, “bé, jo volia compartir la cadira, però…” I no sé, semblava que havia destorbat a un geni que estava fent alguna cosa important a l’ordinador i simplement estava al Facebook. Vaig pensar, “Bé, doncs si ets així de raret, jo continuo a lo meu i ja no et diré res”, però tampoc crec que sigui tant estrany voler deixar la jaqueta a la mateixa cadira on tu tens la motxilla. En fi, tampoc… igual que hi ha gent estranya a tot arreu.
Després igual algú et diu “Oh, què hacker!”, sí que ho has sentit això. O per exemple l’altre dia, amb una amiga que no té res a veure amb la informàtica, vaig obrir una terminal al Linux, i vaig ficar un comando, i se’m va obrir un programa i em diu “Oh, què hacker, com has fet això?”. Però això no té a veure amb ser hacker, i aquí no t’ensenyen a, per exemple, entrar a pàgines, ni de broma. Suposo que sí que és una mica un alicient per a tots… però no… No en sabem i no som hackers. Som informàtics.
Sandra, 19 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica
