Fes una calculadora…
Vaig arribar aquí i no sabia res de programar i hi havia moltíssima gent que ja sabia alguna cosa… El primer dia vam entrar a classe i ens van dir “Fes una calculadora” i jo pensant… “i, què faig? com obro això? què he de fer?”, va ser una mica desesperant. Després és molt fàcil però en el moment que t’hi poses fa por, perquè no has fet mai res. I a més, fins que no hi entres no saps què fan aquí. I si no t’hi vols ficar a més a més, no saps ni passar l’antivirus, vull dir, per exemple això són coses que no t’ensenyen aquí. T’has de ficar tu en això. Sinó no arribes enlloc. Hi ha molta part d’autodidacta i són moltes hores a casa. De classes hi ha dies que acabo a les onze o a les dotze del matí i d’hores de classe no en tinc moltes, però després si no t’hi fiques a casa… res, no t’ho pots treure.
Al principi és desmotivant, perquè al batxillerat, estudiaves un o dos dies abans i jo almenys treia vuits o nous. Llavors arribes aquí, estudies una setmana i treus un tres. I dius “Doncs no sé si sóc tonta o… què passa?”. I no, veus que tothom està igual, que sí que hi ha dos o tres que són uns cracks, però apart d’aquests, tots estan igual que tu. I és que t’has de ficar cada dia i començar a treure’t les coses. Jo el primer quatrimestre ho vaig aprovar tot menys una, que ja és molt. Perquè és que hi ha assignatures que el 80% dels matriculats estan suspesos… Després ja comences a agafar el ritme d’estudiar una mica més i agrada. L’únic que són moltes hores i t’ha d’agradar perquè sinó… De la meva classe anaven deixant-ho gent, el primer mes, ja ho van deixar dos o tres persones i dius “Doncs no sé què faig aquí, si realment continuo o no”. Quan passen els mesos, veus que t’agrada i que costi o no costi doncs ho faràs, però aquí mai vas sobrat.
I sí, és clar, el nivell ha pujat respecte del que fas a l’institut, però és que tinc un profe d’anglès que sempre diu “Es que siendo ingeniero nadie te lo va a regalar… Aquí te tienes que esforzar…”. I és veritat, al cole, vulguis o no, sempre t’ajuden i al ser menys a classe, si veuen que no estàs atent et diran alguna cosa. Aquí hi ha gent que es passa les dues hores jugant amb aquests jocs de rol, i van passant, i ningú et dirà res, si no molestes tu pots anar fent.
Per ser informàtic cal tenir molta perseverança… Crec que has d’estar a dos mons a la vegada perquè fem coses molt abstractes però que han de lligar amb la realitat i has de tenir capacitat d’abstracció i de tornar al món real, diguem-ne, en molt poc. També s’assemblen als matemàtics perquè t’has de formar tu els teus propis algoritmes i de vegades penses que estàs a un altre món perquè has de tenir molta lògica i demostrar coses, i llavors estàs molta estona pensant en una cosa que t’ha de sortir. I és això, has de ser una mica tossut i perseverant per sempre anar a veure que et surti, i no has de deixar les coses.
Sandra, 19 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica