Si estic estudiant informàtica és per l’ambient familiar (I)
El meu pare és enginyer electrònic, tot el que són circuits i així… Recordo el despatx del meu pare ple de plaques base, de circuits, de xips, de cables amunt i avall… I clar, el meu germà, com que sempre s’ha fet molt amb el meu pare, de 
seguida, “Papa, i això per a què serveix?”, “Vine, doncs jo t’ho ensenyo a connectar”, “Ah, mira, fa llumetes!”. I clar, jo veia que a casa meva s’anaven tocant aquestes coses i jo pensava, “Jo també vull”… suposo que per això, no? Que ets la petita, que veus que el teu pare i el teu germà ho van tocant i dius, “Jo també vull saber per què si endolles això fa llumetes i per què si està desconnectat no”. I clar, jo veia que a casa dels meus amics potser perquè no havien tingut la sort de tenir un pare que toqués tant, no en sabien tant… però jo ho veia o arribava a classe i deia “No, que m’ha dit el meu pare que això serveix per a això”, i sí sempre anava com una mica un pas endavant.
Sempre ho recordaré, i jo crec que principalment, si estic estudiant el que estic estudiant és per la infantesa que he tingut
i pel tipus d’ambient familiar que he tingut, perquè potser si hagués estat com els altres nens, que hagués vist l’ordinador com una joguina o una cosa més, no tindria ara la passió, i potser no hagués estudiat mai informàtica. Jo crec que tot és clau, no?
I bé, la meva mare, pobreta, ja ha dit “He perdut a la meva filla”, perquè ella és molt de lletres, i és molt… no sé, que deia que ja el meu germà se n’anava amb el meu pare, i jo crec que l’esperança era que jo no acabés tècnica, tampoc, i al final 
ho he acabat, però no… ella està contenta, perquè sobretot veu que això també és una manera d’unir-nos a tots, quan tinc problemes vaig al meu pare, el meu pare quan té algun problema ve a mi…
I el meu pare encantadíssim, ell sempre em diu “Oh! Tan de bo algun dia puguis treballar per a aquesta empresa i em portis a veure les instal·lacions!” Sí. I el meu germà, encantat. Sempre ha dit “Prefereixo tenir una germana que estudiï informàtica, a no sentir-me identificat amb lo que vols ser o lo que vols estudiar”.
La meva mare, una mica, pobreta, negada amb la informàtica. Tot i que ella és de lletres, per exemple, els meus pares 
tenen un negoci, i en porta la comptabilitat i així, i l’únic pel que fa servir l’ordinador és per portar els programes de comptabilitat. Però per tota la resta… me’n recordo el primer dia que la vaig enxufar a Internet, que li vaig dir, “Mira, mama, això és Internet, i això és el Facebook, i això és…” i ma mare: “Ah sí? Ah sí? Això és el que surt per la tele”, “Sí, mama, sí, sí”. No, ma mare ha estat sempre més… com, no reàcia, però que li ha costat, li ha fet potser por, no? No ho sé, diferent.
continua a Si estic estudiant informatica és per l’ambient familiar (II)
Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica
