Qui em va apropar més a la tecnologia va ser el meu tiet

Qui usava més l’ordinador a casa era ma mare. Mon pare també tenia un altre seu però era més antic, i també li agradava està amb l’ordinador. Usaven l’Excel per fer pressupostos i coses del treball, per a l’Internet…

Però la persona que em va apropar més a les coses de l’ordinador va ser el meu tiet. Ell estava sempre amb les últimes tecnologies, es comprava l’últim que sortia i em deia “Mira què he comprat!” i em donava els seus antics per a que jo jugués.

Sempre ha sigut com un germà gran, perquè es porta molts anys amb la meva mare, és més jove, i estava per mi. Em deia coses així com: “Té un mòbil per tu, mira què guai!…” i me’l donava per a jugar, sense tarja ni res, d’aquests totxos, quan era petita, i llavors, mira… ho recordo com una cosa bonica.

Solia jugar sola perquè estava la meva germana petita, i ens portem cinc anys, i quan vaig començar a jugar devia tenir sis o set anys. Quan comences a aprendre a llegir, després les sumes, i jocs d’aquests didàctics. Mòbil de veritat el vaig tenir amb dotze anys, quan vaig començar l’institut.

Al meu tiet li agraden aquestes coses per afició, ara està fent un curs d’Android i també m’ha dit, “Ah, podries fer-lo tu també”… I no hi ha ningú més a la meva família amb aquesta afició o que es dediquin a la informàtica. Llavors jo m’espavilava sola, deia “Ostres, com ho faig?”, i mirava al buscador per exemple, com descarregar un programa, començava a llegir i al final ho anava traient, “Ah! He de fer això!” i ho feia i funcionava.

I quan vaig decidir estudiar Enginyeria Informàtica, doncs res, els meus pares em van dir “Ah, val, està bé, fes el que vulguis”, i el meu tiet va dir, “Està bé, està bé” però ja està.

Lola, 18 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica