Em considero bastant normal i els meus amics també

Des de fora jo crec que ho veuen com una “friquilàndia”… Però jo em considero bastant normal… vull dir… Jo crec que friqui és una persona que es motiva massa en una cosa, en un tema, en excés. Per exemple, algú que fa molt d’esport doncs és un friqui d’allò, o algú que fa molt o li agrada molt una altra cosa, doncs és un friqui d’allò. Jo ho relaciono així.

Hi ha gent que ho relaciona amb la informàtica. Però jo no tinc cap amic que estigui hores i hores… bé és que no el vull tenir tampoc… algú que estigui a casa seva, tancat i que només jugui a videojocs, o aquests flipats que surten als vídeos del YouTube, aquesta gent que estan amb mal de cap perquè es vicien a un joc, o es vicien molt a una xarxa social o a un xat.

Això no ho he viscut, ni tampoc cap dels meus amics. Jo tinc un grupet bastant maco, gent normal que sortim a passejar, i que ens agrada la informàtica com a hobby i com a treball. Estereotip? Doncs sí, una persona més solitària, que potser no és tant “relacions públiques”. Però jo m’he trobat de tot. Tinc amistats que són “relacions públiques” amb informàtica i gent que no. Gent que potser fa la carrera perquè li agrada i gent que ho fa perquè son pare li ha dit.

Miren, 23 anys, 1r-2n d’Enginyeria Informàtica