“41 anys, estudiant, fora”

El que trobo més a faltar i d’animar-te més a la hora de fer informàtica, i sobretot no sé si és pel fet de ser noia o per l’edat, és trobar on fer les pràctiques dels mòduls. Perquè mira que m’he ofert, diguéssim, de dir “eh, mira, paga’m el transport i ja està i vinc a fer pràctiques”, per agafar experiència. Perquè clar, tu quan busques feines veus que busquen gent amb molt de currículum, però moltes són coses que no aprens a la carrera. Per exemple, jo tenia coneixements d’HTML, de pàgina web, però no tenia cap títol. Llavors clar, com ho demostro? O que hi ha moltes coses que no les toques fins que no estàs ficada dins del món ja. Per exemple, jo sé que hi ha l’Ajax, o que quan programes en Java està l’Strutz. Doncs hi ha una sèrie de coses que te les demanen a empreses, però no saps veritablement com estudiar-les sense haver de pagar un dineral. I jo per exemple ara no m’ho puc permetre. Llavors el que se t’ocorre més fàcil  és dir, “Bé doncs busco alguna empresa on fer pràctiques, a on aprendre tot això i que em serveixi de base per després jo ja sola continuar avançant”. I és el pitjor que em trobo fins ara.

Ara per exemple he fet un curs de Disseny Gràfic i Multimèdia, dins el SOC, pel Fons Social Europeu, i aquest curs tenia pràctiques a empresa. Llavors em va tocar a l’Ajuntament d’un poble aquí a prop i m’ha anat molt bé, no tenen empreses subcontratactades per a temes informàtics, i he anat agafant confiança amb la persona que m’ha fet el contracte, i ara també podré fer les pràctiques amb ells del Grau Superior de Xarxes.

I em va dir “Tu, a l’horari que vulguis, els dies que vulguis, em dius… i a més, aquí hi ha feina”, doncs és una manera també d’entrar en contacte i m’interessa molt. I és el que més trobo a faltar també en les Enginyeries: el contacte amb el món… no informació, sinó el contacte real amb empresa, a la hora de formar-te.

Després volia fer les pràctiques a empresa no curriculars de la Universitat. Quan tu tens més del 50% dels crèdits aprovats pots demanar si pots fer de becària a empresa, però diguéssim que els que fan l’acord són l’empresa amb la Universitat i no compten a la hora del currículum, diguéssim d’expedient universitari, però et serveixen. I et poden servir per introduir-te en el món laboral.

Llavors jo les vull compaginar per anar agafant experiència perquè, no sé si és per l’edat però moltes empreses és que… crec que ni es miren el currículum. Que veuen “41 anys, estudiant, fora”. I no m’he ofert ni per senior, ni per gent d’aquestes que demanen un gran currículum. M’he ofert com a becària, o sigui, sense cobrar. De dir “busquem becari”. Doncs no, què va. Jo crec que no és per ser noia. Jo crec que és més aviat per l’edat o no sé perquè, però em trobo amb aquesta limitació.

A veure, el que parlàvem amb gent, és això de que pel fet de ser noia potser pensen que… no ho sé, normalment la gent quan ens veu a les noies ens imagina més empollones, per dir-ho d’alguna manera. I normalment quan tu penses en un informàtic, en contractar un informàtic és, diguéssim, un noi per tot. Que si t’ha de muntar un cable per l’ordinador, te’l munta. O si t’ha d’estar muntant a sota de la taula un munt de regletes per passar els cables, doncs ho fa. I normalment potser no veuen a una noia fent això. No és que sigui masclista… és la imatge que els dóna… Crec que hi ha molta gent que s’ho pensa…

En canvi per exemple, aquí a l’Ajuntament, una vegada ja em va conèixer en persona, el meu jefe em va dir “Saps com mirar si unes fonts d’alimentació funcionen?”. Dic “Sí, li haig de fer un pont amb un clip d’aquests, si vols t’ho miro en un moment”. Diu “Ostres, doncs mira-ho perquè jo no ho sé i m’ensenyes com es fa” i ell és enginyer! I jo “Doncs t’ho explico en un moment, no em costa res!”.

Suposo que una vegada quan ja entres en contacte, ja veuen que no és així. Veuen que és una idea equivocada i que no, que a veure potser un enginyer informàtic… hi ha molta gent que vol estudiar Enginyeria Informàtica perquè es veu com a Cap de Projectes TIC i es veu allà amb el seu ordinador, dirigint un projecte que no s’ha d’embrutar les mans, però jo la veig una mica com tot, que has de saber una mica de tot.

Però clar, normalment les empreses quan agafen nois de becaris, busquen una mica això de que t’has d’embrutar les mans. I per exemple, dir-li a una noia de 41 anys, “Escolta, fica’t pel terra i ves ficant cables”, potser pensen “Aquesta noia quan li diguem de què és la feina, potser ens diu que no”. I per això tu fiques currículums però ni et criden… I potser veus que per aquella oferta de feina només hi ha deu currículums enviats, que dius, a veure, encara que sigui a l’entrevista… i ni això.

És que ja directament et rebutgen sense veure’t en persona. Que a més no poses una foto d’aquestes que dius “Ostres, sembles miss univers” per dir “Mira què maca sóc”… No, sóc com sóc.. perquè vegin que… Però ni això. Porto una infinitat de currículums enviats, i no m’han cridat de ni un.

Sobta molt perquè la gent em diu “tota la gent que estava amb tu estudiant han trobat feina”, com a becaris o que han trobat feina de programador directament perquè han fet el curs, o sigui, el Cicle Superior que fèiem, encara que sense acabar el títol. I jo aquest títol ja fa un any i pico que me l’he tret i  no he aconseguit que em facin encara cap entrevista. Clar, una persona de 41 anys davant d’una de vint, segur que pensen que no és tant espavilada o que la tecnologia li costa més.

I estic en contacte amb antics companys d’on he fet les pràctiques de programació, i em posava a riure, perquè et trobes consultes de la feina que ells tenen, que no saben fer, i et pregunten a tu… Però coses com “Amb quin programa feies captures de pantalla per fer els manuals i tutorials?”. Que dius, a veure, jo ho sé perquè m’he espavilat a anar a agafar programes, probar-los, veure quin és el que em va bé per la meva feina, he trobat un, i és el que agafo per fer tutorials perquè em va de nassos, dic, “Però, a veure, arribar-me a preguntar per mail això perquè en la seva feina ha de fer un tutorial i no sap quin programa agafar!”, que dius… Trobo que hi ha aquest desavantatge de que pensin “La gent a partir de tal edat, sembla ser que no s’acabi d’entendre amb els ordinadors”. I jo per exemple, tot el que tinc d’assignatures de programació i de, per exemple, ara he fet a la Universitat la de Xarxes, Estructura de Computadors, les tinc amb Matrícula d’Honor i amb deus!

Alexandra, 41 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica, CFGS de Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques, CFGS d’Administració de Xarxes