A rebentar coses! (Tens de tot però l’estereotip sempre hi és)
Crec que hi ha una paraula que ho descriu tot per com veu la gent a un informàtic: un friqui. Si hagués de descriure un 
friqui… Jo descriuré el tant per cent més alt de nois que hi ha a la meva classe, que són nois, amb el cabell curt, castanys, amb ulleres, vestits bàsicament normals, samarretes normals i texans, i aquest és el prototip. Crec que el 70% de la meva classe és així.
Manera de ser? Depèn, normalment són més reservats, són més… que et costa entrar dins d’ells, que dius.. “Bueno, va, digues algo!”. Són bastant rarets, sí, a això sí que no li trauré a l’estereotip perquè és veritat. També estan molt acostumats a estar a casa seva fent coses, ser autodidactes, tenen una manera molt lògica de veure la vida, molt de “No, això o és així, o és així”.
I despré
s hi ha els que sobresurten que normalment són gent més oberts, més socials, més amables, que tenen molt de coco, però per circumstàncies de la seva vida doncs són més sociables. Tens de tot, però l’estereotip sempre hi és.
Bàsicament per ser informàtic cal ser molt lògic, perquè en la informàtica tot és a base de lògica i molt analista també. Tant si ets de hardware com de soft
ware, ets molt analista. I són gent molt segura perquè estan tocant coses sèries, igual que un metge, que són gent segura. Estàs tocant coses sèries que la pots liar o no la pots liar, així que van amb peus de plom. Són gent segura, analista, lògica, i que tenen clar el que volen.
Jo crec que sóc bastant lògica, vull dir, tinc una ment bastant de “les coses són així, i així és més fàcil fer-ho”, no li dono gaire voltes als assumptes, i sóc força tossuda, en plan “vaig a fer això fins
que em surti”. És la meva feina, és pel que jo estic estudiant i suposo que aquestes són les meves qualitats. Potser tant analista no, perquè no sóc tant d’anar mirant i si això i si lo altre, potser és la part que més em falta, però temps al temps.
I bé, això dels peus de plom, quan estàs estudiant t’és igual, tu vas a rebentar coses!, tal com diu l’expressió. Els professors sempre ens diuen “No sou informàtics o no sou enginyers fins que no heu rebentat coses. Entreu a un sistema operatiu, esborreu els arxius que creieu que no es poden esborrar, i veureu què passa, aneu a rebentar, aneu a veure quins són els errors que s’han de fer”. No, encara no vaig amb peus de plom.
Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica
