Informàtica, una carrera que t’obre moltes possibilitats

Els tipus d’universitat canvien una mica, la manera d’estudiar, el perfil d’estudiant que busquen… Per exemple, en el cas de la primera universitat a la que vaig anar, si no ets com l’estudiant que ells busquen, oblida-te’n. Oblida-te’n perquè ho passaràs malament. No és que no t’aprovin, sinó que ho passaràs malament i no et trauràs la carrera. Que és el que jo vaig veure. Que si no era com ells volen, de tipus d’estudiant, vés-te’n. Vull dir… ni ho intentis. I és dur. Allà era súper dur. Treballs i exàmens a tutti plen, sense vida personal, sense res més que no fos la universitat. Aquí, en la segona universitat, el nivell també és diferent que al batxillerat, però és més… El nivell es nota, vull dir, jo tinc treballs i tinc coses a entregar cada setmana, súper puntual, tinc exàmens, el tipus de classe, que és més magistral, del plan professor amb projector, tu no dius res fins a final de classe quan ell diu “Alguna pregunta?” i ja està. Però és diferent, a part de que les classes són diferents, el tipus d’estudiar també és totalment diferent, i el nivell és més hardcore, més d’estàs aquí per fer algouna cosa, anem per feina….

Però sí, si vols fer Enginyeria Informàtica, fes-ho. Perquè és un món que t’obre moltes portes. Perquè clar, quan fas medicina, què pots fer? Metge, o potser alguna cosa més. Però a més a més la informàtica és un món, una carrera que t’obre molts mons, moltes possibilitats, i si t’agrada, és una carrera que te la treus, vull dir, com et pots treure qualsevol altra… si t’agrada, eh?

És bastant dura, i bastant… que res ho recordaràs que t’ho hauran explicat abans a batxillerat. Però si t’agrada, sí, completament, perquè és un món que ara… és el futur. Vull dir, tot depèn de la informàtica, i perquè aprens coses molt bones i perquè coneixes gent que realment són… vull dir, no és per discriminar carreres, però clar, trobes realment “autèntics cervells” dels que pots arribar a aprendre molt, gent que diries… “Uau! Xaval!!”. I aprens molt d’aquesta gent.

És important no tenir por. Sobretot tenir clar que una és igual que els demés, sobretot que no et deixis trepitjar, en el moment que et deixes trepitjar ells ja ho veuen i… bah! Sobretot ser forta, no donar-li importància a cap tipus de situació, ni a les bones ni a les dolentes, fer com, com si res… I sobretot no tenir por i tirar endavant, que al fi i al cap tots som iguals… que no tingui por de ser més llesta o de ser més tonta, és igual, tots som com som, som humans…

Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica