La programació se’m dóna bé

No trobo que sigui difícil la carrera d’Enginyeria Informàtica. El que passa és que has de pencar. A mi per exemple la programació no em va costar gaire perquè reconec que se’m dóna bé.

Jo havia fet ja Programació a la Universitat quan havia estat a la UNED, i em va servir per agafar l’estructura de com programar. Però el que és Llenguatge de Programació res, perquè a més vaig fer “Modula 2” que no sé de què em servirà perquè és un llenguatge específic i era molt punyetero, que com no fessis bé les coses no funcionava. Però està molt bé aprendre’n, per a saber i estructurar, i com fer bucles, com no fer-los, quan usar-ho, quan no… Perquè hi ha llenguatges més permissius com el C, per exemple, on hi ha coses que les escrius d’una manera i d’una altra i te les permet. I en aquell llenguatge només hi havia aquella manera o no funcionava. Llavors t’ensenyava a ser molt estricta a l’hora de programar i a com fer les coses, em va ajudar a canviar el xip. Que és el que a molta gent potser li costa més.

Per exemple el meu company de classe al Grau Superior, em deia “Ostres, és que nosaltres estem dues setmanes per fer un exercici i tu el comences i a les dues hores ja el tens acabat i a més perfecte, i a sobre et poses a ajudar als demés!”. I jo dic “Doncs si m’avorreixo, així vaig fent!”. I a  aquest company li vaig explicar, dic, “Mira, jo, a la hora de programar el que faig és pensar com si fos una… Tu has de pensar el que ha de fer la màquina!”. De dir: “Primer ha de sumar, diguéssim, i no has de pensar en sumar tal i tal, i donar-me tal, no. Primer què ha de fer? Agafar un número, posar-li un més, agafar un altre número, posar-li un altre més, llavors això ho ha de sumar amb un igual, com fa la operació, i després això ho has de treure a pantalla. Val, després esborrar la pantalla…”. I li vaig dir “Jo faig això, ara ja estic acostumada, ho faig tot mental, conforme vaig pensant, ja ho vaig escrivint en programa – dic – però si tu no estàs acostumat agafes un txt o un paper, un full en blanc i un paper i un boli, i comences a escriure el que ha d’anar fent. I el que tu escriguis, que és en llenguatge de pseudocodi després ho tradueixes al llenguatge que estàs utilitzant de programació”. I el meu company em va dir “Ostres, quin canvi” i després es va treure la Programació i diu “M’ha anat de conya”.

Clar, i quan veus que se’t dóna bé t’anima, i a més, és que a mi m’agradava molt la programació. El que passa és que veus que va bé i tal, però després et desanimes quan surts, t’has tret el títol, i en el meu cas, veus que pel que sigui, no surt cap feina.

Perquè en teoria en aquest Grau hi ha una demanda de feina de moltíssima gent. Perquè hi ha poca gent al Grau i poca gent que es tregui el títol, però tu quan fiques el currículum no et criden. Que és el que dius, no entenc com gent que no ha acabat ni el títol està treballant, o gent que s’ha tret el títol pelat i que necessitava molta ajuda, està treballant… I tu que t’has tret el títol, amb molt bona nota i no… És que ni cridar-me per a l’entrevista. Et desanima una mica.

Alexandra, 41 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica, CFGS de Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques, CFGS d’Administració de Xarxes