Per què se’m penja? Anem a buscar solucions
A mi sempre m’havien agradat els sistemes operatius i coses d’aquestes i em va agradar descobrir el Linux, que és un sistema operatiu lliure, que no té virus, en comptes de treballar amb Windows. Abans d’entrar a la Univ
ersitat em vaig carregar el sistema operatiu Windows perquè vaig intentar ficar-hi Linux i vaig fer la partició massa gran, així que ara només funciona amb Linux, però guai.
Sí, sempre m’ha agradat tocar, trastejar… Obrir l’ordinador a veure què hi ha, o per netejar-lo, o canviar la targeta gràfica… Però tampoc un nivell molt estelar. Fer quatre coses i anar mantenint l’ordinador bé. És que realment estàs allà, se’t penja i dius “Per què se’m penja? Va, anem a buscar solucions”.
Un dia vaig encendre l’ordinador i se’m van posar totes les lletres petites i no funcionava res. I vaig dir, “Què passa aquí?”. I en comptes de portar-lo a arreglar, em feia gràcia arreglar-ho jo mateixa a veure si podia. Que en aquest cas vaig haver de trucar a amics a veure què passava, i era això, la 
targeta gràfica. Llavors vaig haver d’obrir-lo, saber quina era la targeta gràfica i canviar-la. Suposo que després d’això vaig pensar “Doncs no està tant malament aquest món”. Però tampoc sabia molt bé què era, ni què feien aquí… Va ser decisió d’última hora que estic aquí realment.
Em vaig plantejar fer física teòrica però la meva profe de mates era física, el meu profe de física era físic, el director del meu institut era físic i vaig pensar, “Una carrera que m’agrada, que és vocacional, que és veritat que no té moltes sortides, costa molt, i al final estaré donant classes a nens”… i a mi els nens no m’agraden gaire, així que vaig dir, “Jo, professora, no”. Mates sí que m’ho vaig plantejar, però vaig pensar que era poc pràctic, i coneixia a alguna gent que ho havia fet, que diuen que és molt maco, que després té moltes sortides, però que al que estàs fent no li veus l’aplicació fins que no et gradues. I vaig pensar que treballar amb les mates, com a mínim quatre anys sense veure-li res aplicable no podria.
Amb Enginyeria Informàtica no és que vegis molt fins d’aquí un temps però sí que estàs més davant de l’ordinador i fas coses que abans no podies fer. Pots obrir un programa, modificar uns registres, provar coses, programar… I per 
exemple ja sé fer una calculadora!
Mai m’agrada tenir les coses a mitges i sóc molt quadrada. Llavors si es fica un impediment pel camí, l’he de superar. Suposo que els impediments que tenia sempre és que se’m penjava l’ordinador i igual és aquesta fixació de “no, no, no, no”. Això ho he de saber arreglar. Però que realment aquí si no saps passar l’antivirus o no el saps formatejar tampoc te n’ensenyaran. Fas força coses teòriques també. Arreglar un ordinador no t’ensenyaran aquí. És una altra cosa. Però ja estàs més en el món, costa menys ara.
A Programació ens fan fer, per exemple, “Calcula’m quins són els nombres amb x, els nombres poderosos, els nombres tal” i clar, fa gràcia. O l’altre dia ens van dir “Fes-me un programa que et llegeixi les cadenes d’ADN i digues si són iguals”. O els “nombres diabòlics”, després també algun “amic invisible”… Fa gràcia. Llavors la gent no sap ben bé què fas a la carrera i tenen interès. Les meves amigues també. Llavors els envies els programes que estàs fent i els fa gràcia. És maco.
Sandra, 19 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica
