Perque va ser així
La tria d’aquesta carrera crec que va ser pel meu cosí. Vaig estar l’estiu abans de fer segon de batxillerat amb ell, vam
passar tot l’estiu junts i ell sí que estudia Enginyeria Informàtica.
Em va comentar com feien a la Universitat, quines classes hi havia, què es feia i tal, i vaig acabar segon, no sabia on ficar-me i vaig dir… Informàtica. Però, no sé, suposo que tothom quan surt de la selectivitat no sap on ficar-se ben bé. Aleshores vaig pensar “Em fico aquí, que no m’agrada, tinc temps de sortir fora de la carrera i fer una altra”.
Aquest cosí és per part de la meva mare, i només són dos: una noia i un noi, i el noi estudia informàtica i la noia estudia dret. Què passa, que la meva germana estudia dret, i era com: “jo acabaré estudiant el que estudia ell”, saps? Era com… No ho sé. Aleshores, sí que quan parlàvem amb la meva germana de com era la Universitat i tal, m’agradava bastant el que deia de Dret. Sobretot perquè jo sempre que li feien alguna cosa a un company em posava a defensar-lo, i la meva germana sempre m’ho deia “Acabaràs estudiant dret amb mi perquè t’agrada molt defensar la gent” i jo deia com 
“Bueno…”. Però suposo que després va arribar el meu cosí i l’últim en arribar és el que guanya, no? Va ser una mica així.
La veritat és que durant l’ESO sempre deia que volia ser metge. Però ho deia perquè la meva germana és molt torpe, vull dir, sempre cau, sempre li passen coses… Una vegada depilant-se es va cremar i la meva mare quan li va passar això va sortir corrents i no sabia què fer, en canvi jo era com “Tu tranquil·litza’t, posa’t aigua”… Era com molt calmada, i la meva mare em deia que acabaria de metge o infermera o alguna cosa així. Per això vaig triar el batxillerat científic, però després… què va, jo de metge no. Sí que tinc molta sang freda i si hi ha un accident davant meu puc reaccionar, però no em veig com a metge. No podria estar en un quiròfan o en una simple consulta, tot tancat. No… no puc.
També amb això de que la música sempre m’ha agradat vaig pensar en musicologia. I em van dir “Per què no estudies música, si a tu t’agrada molt”, a més he tingut molts instruments i tal, però… no em veig com música, és com que no tens futur. Perquè, o ets molt bona o res. Aquí pots ser bo o dolent, que sempre hi haurà algun petit treball per tu. Allà no, has de destacar moltíssim.
No ho sé, si estic aquí és perquè vull. O perquè volia, o perquè va ser així. Es va donar la situació. La 
veritat és que ara sí que puc dir que m’agradaria haver escollit per mi mateixa, sense la influència de ma mare, per exemple, quan deia que anava per estudiar Medicina, o ma germana quan deia que acabaria a Dret… M’hagués agradat tenir-ho clar abans. Però suposo que mai es té clar, que quan surts de la selectivitat no saps realment el que vols, és una mica així de confusió de tot…
Suposo que al final sí que ho hagués triat perquè, quines opcions tens? Hi ha moltes carreres. Però realment, quina té 
més sortides? Quina et pot donar treball el dia de demà? Què pots aconseguir amb aquesta carrera? És el que mires a l’hora d’escollir. Jo no vaig mirar el que m’agradaria estudiar sinó el que tenia més futur, perquè realment m’agradava tot i res.
Als meus avis els va agradar molt que triés Enginyeria Informàtica, perquè com que el meu cosí ja ho era, doncs era com “Al final hem acabat com dèiem”, com jo que vaig recolzar a la meva germana a l’hora d’estudiar Dret. Els meus pares no em deien res, era com “Tu esculls, és el teu futur, fes el que vulguis”.
Susana, 19 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica
