Et tracten com una tonta

Igual que quan vas a una feina no s’imaginen una noia fent cables o agafant uns alicates, un tornavís o un martell per a fer alguna cosa, també és lo típic que no pensen que les noies puguin agafar carreres tècniques.

Per exemple en tot el temps que m’han vingut tècnics d’instal·lació d’ADSL o de coses d’internet a casa, mai m’ha vingut una noia. Són tot nois. I el més bo és que els nois després quan vénen i comencem a parlar em diuen, “Escolta, tens més coneixements que jo, per què m’han enviat si tu ja saps el problema que hi ha?”, dic “Doncs, mira, jo he intentat explicar-los-hi però…”. Quan parles per exemple amb serveis tècnics, pel fet de ser una noia et tracten una mica com si no tinguessis coneixements. Jo m’he trobat de dir, “Escolta, mira, tinc tal fallo a casa”, per exemple, moltes vegades el proveïdor que tinc, té un fallo de servidors de DNS. I ho comprovo i veig “servidor de DNS que no funciona”. Doncs els truco i els dic, “Mira escolta, que teniu un error de servidor de DNS”, i diuen “Bé, comprovem la seva línia primerament”, i tu dient, “Però escolta, si t’estic dient que la meva instal·lació està perfecta, que és el servidor de DNS vostre que s’ha caigut”. En canvi, el meu marit truca, li dic, “Quan truquis digue’ls-hi que tenen un problema amb el servidor de DNS”. Truca ell que no en té ni idea, i està repetint el que jo li he dit, i li diuen “Sí sí, ja veiem que hi ha una incidència en la línia, eh, ja igualment passem l’avís”. I no li fan fer cap comprovació, i a mi em fan mirar fins i tot la configuració de la xarxa de l’ordinador, que dius, “A veure, escolta, si la meva xarxa està perfecta, tinc cinc ordinadors connectats, jo crec que sé com funciona la meva xarxa, em puc equivocar, però jo ja l’he comprovat i està correcta, és un fallo de la vostra central!”, “No, no, primer ho hem de comprovar”.

Et tracten com una tonta havent de seguir tot el protocol, i tu els hi dius el què passa, però no surten d’allà. Un dia una em va dir “Escolti, però vostè no entén el que li estic dient?”. I va ser quan ja al final vaig dir, “Mira, nena, estudio Enginyeria Informàtica, tu creus que no estic entenent el que m’estàs dient? Però t’estic dient que ja estic al final d’on m’estàs volent portar!”. Li estàs intentant dir amb cura, sense voler interrompre-la, entre frase i frase “Escolti, escolti, vol que vagi a tal lloc? És que ja estic allà!”. T’ho prens amb humor una vegada, però aquell moment és d’impotència total.

Sobretot noies, perquè els nois, a la que els hi comences a parlar, potser perquè estan més acostumats a tecnologia, ja detecten més ràpid quan algú utilitza algun terme que és més tècnic. “Que entén d’informàtica?”, “Sí, mira, estic estudiant informàtica”, diu, “Ah, doncs anem més així a lo nostre”, i potser hi ha solucions que les noies no et diuen perquè pensen, “no s’entera de res”, i els nois ja passen directament del protocol.

Després amb els nois passa una altra cosa. Hi ha la típica mania dels nois, de presumir d’informàtics. Però molt, molt, molt. Perquè a més, t’ho estan explicant com si fossis tonta perquè potser no saben que estudies això  Clar, al final, t’acaba repatejant tant el fetge, que acabes dient “i a més, perquè sàpigues, estudio Enginyeria Informàtica”. Llavors és quan es calla. Em fa ràbia haver-li de dir perquè sembla que li estiguis retraient que estàs estudiant un títol d’Enginyeria Informàtica, però és que arriba un punt que dius, “m’està fardant com una mona”. Simplement pel fet de potser ser una noia, és que ho notes. Al començament comences a intentar establir una conversa d’igual a igual, dic, “si t’agrada la informàtica, no tens perquè tenir un títol per poder parlar d’informàtica”. Però intentes establir la comunicació i ell sempre, per sobre teu.

(…)

Clar, de vegades em sento més a gust explicant coses d’informàtica a algú que no en sap gaire, que a algú que té més nivell que jo, perquè em sento més còmoda de dir, “pues mira tal”, perquè estic convençuda del que li estic dient. Mentre que quan estic amb una persona que té més nivell que jo em dóna més respecte el ficar la pota o el no estar al nivell de la conversa, i et dóna més vergonya. Que és el que deia, quan vas a una feina i t’està parlant el jefe d’alguna cosa que no en saps, dóna vergonya de dir, “escolta no estic al teu nivell”.Doncs és el mateix amb la conversació col·loquial.

Amb algú que té el mateix nivell que tu, o que té pitjor nivell, et sents més còmoda parlant perquè, no et costa res, si la persona et pregunta alguna cosa que no saps, dir-li “Doncs mira, t’ho hauria de mirar perquè no en sé” o dir-li, “Doncs mira, sí, això és tal, tal, tal, tal”, i explicar-li el que saps, a nivell col·loquial, per a que et puguin entendre. Et sents més còmoda amb gent que et tracta d’igual a igual.

(…)

Per exemple, un dia vaig guanyar un concurs de videojocs, que era de preguntes friquis, i resulta que jo les vaig contestar totes. I la frase que va sortir primera, perquè clar, tot eren nois joves aficionats al videojocs, és “us hauria de donar vergonya! Us acaba de donar una pallissa una noia de 41 anys i a sobre noia”. Sembla que la gent pensa “les noies de videojocs, gaire poc”, “i, si passa de determinada edat,  no li donis un videojoc que no sap ni on està el mando!”. Són situacions que t’acabes prenent amb humor, però que si ho penses en conjunt, dius, realment és un pensament de discriminació. No discriminació feta, amb tota la consciència com podria ser un masclisme d’aquests acèrrim o de dir “les dones a fregar a casa i tal”. No, no. És masclisme inconscient. Potser és un masclisme cultural, en el sentit de pares que potser sense adonar-se’n… és lo típic, els nens amb els camions i les nenes amb les nines.

Alexandra, 41 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica, CFGS de Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques, CFGS d’Administració de Xarxes