Ma mare m’ha ajudat
La meva mare treballa en el sector de la Informàtica, abans era programadora i ara és analista, i suposo que per això també he acabat aquí. Jo no és que tingués molt clar que volgués fer aquesta carrera, però sí que era el que més m’interessava, no era que digués “Buà, vull fer això”, però al tenir la meva mare que m’explicava coses del que feia, doncs vaig decidir apuntar-me aquí, a aquesta. Perquè realment si hagués de deixar aquesta carrera per qualsevol cosa, no sé què faria, no tinc ni idea de què estudiaria.
Ella va començar programant i ara és analista, que més o menys ve a ser el mateix, però no entenc molt bé el que fa, és més com que supervisa i decideix què és el que necessita un programa per a funcionar bé.
Ara al principi m’ha ajudat amb la Universitat explicant-me definicions i coses que aquí donaven com a sabudes, perquè jo he vingut aquí sense tenir, però és que ni idea. Així com hi ha gent que ja a casa investigaven i ja començaven a programar, jo no en tenia ni idea. I és clar, al principi m’ajudava. Però ara ja no perquè jo programo en un llenguatge que ella no coneix, com a molt em pot ajudar dient “jo faria això”, però no sap com fer-ho. O sigui que ara ja no m’ajuda gairebé, però quan pot, sí. Sí, sí.
Recordo que abans d’estudiar això m’explicava coses que jo no entenia… Un dia em va venir i em va dir, “Mira, avui, des del meu ordinador he entrat als fitxers de l’altre ordinador que estava no sé on” i vaig dir “Uala!!”. I em va començar a explicar i jo vaig dir, “Buà, jo vull fer això”. Ella ho explicava amb ganes, com dient “Mira què he fet!”. Sí sí, de ma mare encara aprenc coses ara també, perquè amb la informàtica mai paren de fer coses noves, mai…
Quan els vaig comentar que havia decidit estudiar Enginyeria Informàtica em van dir, “Bé, hauràs de treballar dur, però és una carrera que té futur, que té moltes sortides, que pràcticament a tot arreu necessiten un informàtic”, i van estar contents, sí.
Ella va començar a treballar en això sense tenir-ne ni idea. En aquella època començaven a treballar coses noves, i ella va entrar i sense saber res li van començar a explicar tot com funcionava i mica en mica va anar aprenent. I al final doncs va acabar treballant a una farmacèutica coneguda, i ara porta pràcticament tota la vida treballant allà i ha anat pujant. Pujant, relativament.
Mireia, 18 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica