Mon pare també em va animar
Em vaig ficar en aquesta carrera… a mi m’agraden molt les matemàtiques, sóc una persona molt curiosa que li agrada molt aprendre, aprendre cada dia coses noves. No m’agrada estancar-me, quan m’estanco em perdo molt. Vaig sortir del batxillerat i ben bé no sabia què fer… Sincerament em vaig ficar al batxillerat tecnològic com descartant. Vaig fer la ESO i deia, “A veure què puc fer”, i vaig anar descartant. Que si l’humanístic, mmm, que si llatí i tot això a mi no m’agrada tant, que si el científic… tampoc, amb química i tal, i entre el social i tecnològic, doncs tecnològic. Vaig fer el tecnològic, em va agradar molt, sobretot l’assignatura de tecnologia, dibuix tècnic i tal, i després vaig pensar, val, què faig encaminat a això? I el que més em va agradar i que vaig veure que era més assequible també amb la nota, ja que tenia un cinc o un sis de batxillerat, va ser Informàtica. Vaig entrar a Informàtica, també, a veure, no és que m’ho digués mon pare, però ell també em va animar. Hi ha gent que potser els seus pares no els hi diuen res, però en el meu cas, mon pare em va dir, em va aconsellar, “Doncs informàtica crec que t’agradarà, sempre t’ha agradat estar a l’ordinador, jugar-hi de petita i tal…”
Mon pare és enginyer i sempre li ha agradat la informàtica i tot això. La meva família estem ficats ben bé a la informàtica, la veritat. Tot això per mon pare i son germà, mon tiet, que sempre els hi ha agradat i crec que ens ho han inculcat una miqueta. Perquè si fos per ma mare, ella el tema de la informàtica molt poc. Ara últimament comença a tocar l’ordinador, fa comptes per al seu treball amb l’Excel i tal, però ma mare ve de poble, diguem, i sí que li agraden les tecnologies però no…
Miren, 23 anys, 1r-2n d’Enginyeria Informàtica