Nota de premsa

APARICIÓ ALS MITJANS:

Article al setmanari La Directa, Gamergate: intentar expulsar les dones del món tecnològic, (Impressions, 10 de febrer de 2015, núm. 378)

Notícia i vídeo a Punt TIC, Entrevista a Joel Feliu: “El discurs neurosexista és fals però l’hem assumit” (24 de novembre de 2014)

Article en “Innovadores”,  Fractura tecnológica de género, del diari El Mundo (8 de juliol de 2014)

Article a Xarxanet, JovenTIC, per lluitar contra la fractura digital de gènere (3 del juliol de 2014)

Notícia de l’Espai Internet (Telenotícies migdia 22 juny 2014, TV3) dedicat a aquesta web:  http://www.tv3.cat/videos/5143571/La-tecnologia-tambe-es-cosa-de-dones

Programa Generació Digital, minut 15, breu dedicat a aquesta web (17 de juny 2014, Canal 33): http://www.tv3.cat/videos/5132411/Generacio-Digital—capitol-111 …

NOTA DE PREMSA:

UN GRUP DE RECERCA INTERUNIVERSITARI LLANÇA UNA WEB SOBRE L’ACCÉS DE LES NOIES I DONES AL MÓN DE LA TECNOLOGIA

• La web (https://joventic.ehc-wp.uoclabs.uoc.es) mostra, en les pròpies paraules de noies i dones reals, les situacions, amb les seves dificultats, passions i emocions, que se solen trobar les dones a l’hora d’accedir a estudis o a feines relacionades amb l’Informàtica o la Tecnologia, i les seves estratègies de supervivència en un àmbit dominat per homes.

• S’hi exposen també les escenes alternatives de l’obra de teatre “M’agrada” on alumnes de diferents instituts han donat solucions a situacions quotidianes relacionades amb la tecnologia a les què s’enfronten les dones, realitzades pels actors i actrius de la Cia. Nus (http://elnus.org/)

• Durant els últims 10 anys, segons el MIT, en el món ha disminuït en un 30% la matrícula de dones en els àmbits tecnològics.

• A Catalunya, un 54% d’estudiants universitaris són dones, percentatge que, en canvi, queda reduït a un 26% a les carreres tecnològiques.

• Les dones són tan usuàries de tecnologies com els homes però poques programen o toquen el maquinari, de manera que aquesta situació les torna dependents dels “experts masculins” quan apareix alguna dificultat o si volen utilitzar la tecnologia de manera més tècnica.

• Es tracta d’un cercle viciós: les expectatives dels rols de gènere fan pensar a les noies i dones que no és una opció per a elles, que no tindran les capacitats suficients, que és massa difícil.

• L’equip d’investigació fa una crida a tots els sectors de la societat per tal que s’impliquin en promoure l’accés de les dones al món de la tecnologia.

• L’objectiu de la web és tractar de desmitificar la tecnologia com una cosa d’homes, difícil i llunyana, i encoratjar les dones a accedir-hi però amb una visió realista, per tal de que participin activament en aquest àmbit i poder així transformar-lo des de dins.

És el món de la tecnologia un món només d’homes? Per què hi ha tant poques dones? Ha estat sempre així? És casual que a moltes dones no les atregui aquest àmbit o fins i tot els faci por? Quantes vegades hem sentit “no, és que això no és per a mi”, o “no ho toco que ho espatllaré”? Hi ha alguna relació entre la construcció del gènere i l’accés de noies i dones a la tecnologia?

El grup de recerca JovenTIC ha realitzat una investigació sobre l’accés de les dones als àmbits tecnològics. Els preocupa la seva poca presència en un àmbit cada dia més important en les nostres vides, que mou l’economia, i que està creant les bases del futur. Fruit de la recerca llancen ara una web per visibilitzar els testimonis de noies i dones, amb les seves dificultats, passions i emocions, per tal d’encoratjar a d’altres dones a participar activament d’aquest món, i animar a la societat en general a transformar els obstacles que les fa allunyar-se’n.

El grup de recerca JovenTIC investiga els vincles que existeixen entre el gènere i la tecnologia des de fa més de cinc anys intentant descobrir per què i com es dóna la desafecció de les dones per la tecnologia. No es tracta pas de quantes dones arriben a fer servir la tecnologia: com a consumidores, usuàries o creadores de contingut (de xarxes socials, o escriptores de blogs, operadores, administradores de bases de dades, etc.) hi són en gairebé més del 50%, sinó que existeix una infrarrepresentació en la part de creació i disseny de les pròpies tecnologies, és a dir, el que correspondria a la part de programació o a la part de maquinari (manipular plaques, cables, soldadors, components electrònics…). Això genera unes desigualtats importants, ja sigui perquè elles no participen d’un àmbit amb tant de poder econòmic i simbòlic avui dia, com per trobar-se en situacions quotidianes de dependència de “l’expert masculí” a l’hora de solucionar problemes amb els dispositius que utilitzen.

Els i les membres del grup han realitzat tot un seguit d’entrevistes a noies estudiants dels primers cursos d’Enginyeria Informàtica i a dones treballadores en el món tecnològic, a més d’una àmplia recerca de fonts bibliogràfiques sobre el tema, d’on destaca, per exemple, que no sempre les dones han estat allunyades d’aquest món: als anys 1940, 50 i 60 als EUA moltes noies van portar a terme treballs de programació; i, en diversos països asiàtics, i des dels anys 1980 gairebé la meitat dels treballadors a les industries desenvolupadores de TIC són dones. Dades com aquestes, juntament amb tot allò que s’ha posat de manifest a les entrevistes portades a terme, posen en entredit la suposada “incapacitat innata” o un “desinterès natural” de les dones cap a la tecnologia. Fins i tot, algunes de les primeres programadores varen ser dones com Ada Lovelace o Grace Hooper. Aquesta és doncs una problemàtica social relacionada amb els rols de gènere i no amb suposades diferències sexuals.

Dades quantitatives i dades qualitatives

Hi ha molts estudis preocupants que mostren els nombres de noies estudiant o treballant en l’àmbit tecnològic. Així, per exemple, en els últims 10 anys, segons el MIT, al món ha disminuït en un 30% la matricula de dones en els àmbits tecnològics; i en un estudi portat a terme per la consultora Everys conjuntament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya s’assenyala que el 54% del total de universitaris són dones, però, aquest percentatge es queda en un 26% a les carreres tecnològiques; alhora, el percentatge de noies que cursen el Batxillerat Tecnològic continua sent baix així com el de dones en el món laboral de les TIC a l’estat Espanyol, entre d’altres. Aquests estudis delaten que ens trobem amb una disminució generalitzada de la demanda i la matrícula en titulacions tècniques (Ministerio de Educación y Ciencia), que es posa de manifest amb un descens significativament rellevant en matriculacions i nombre de graduades en enginyeries informàtiques (Garzas, 2010). De fet, les dones representaven un 23% sobre el total d’estudiants que s’hi matriculaven al curs 2003/4, percentatge que va disminuir fins a un 15% al curs 2010/11 (Instituto Nacional de Estadística). És per això, que el grup de recerca JovenTIC s’ha interessat i ha apostat per anar al fons de la qüestió preguntant a les noies sobre les dificultats amb què es troben, les seves maneres d’enfrontar-s’hi, la seva trajectòria vital relacionada amb les tecnologies, i les seves passions i emocions al respecte. Es tracta d’esbrinar quins són els camins que segueixen per arribar i quedar-se en el món tecnològic.

La web de JovenTIC: una web sobre les noies invisibles de la fractura digital de gènere ((https://joventic.ehc-wp.uoclabs.uoc.es))

El que han trobat són històries i experiències tant interessants com la de la Gisela, que explica com a la seva escola professors i alumnes s’ensenyaven mútuament a la classe d’informàtica ja que els primers n’eren també aprenents (la majoria de noies expliquen que certament les seves classes d’informàtica eren molt bàsiques). La Gisela els ha explicat que ja als 12 anys havia començat a programar pàgines web sola: als dotze anys vaig començar a programar pàgines web sola, perquè ja quan la meva passió pels ordinadors era extrema, vaig començar, “Uuh, què són aquests codis que té la pàgina web?” i em vaig començar a interessar pel disseny web i tot, els meus pares em regalaven llibres sobre això… i jo tenia dotze anys! que quan les nenes pentinaven nines, jo estava allà davant de l’ordinador. (…) Després a classe els professors em deien:“Tu ets la nena que de nena no en tens res”, perquè a mi no em preocupaven les coses que els preocupaven a les altres noies (…). O explica com s’ha sentit discriminada en diverses ocasions pel fet de ser noia en un món on sembla que no hi caben: hi ha vegades que els professors diuen “Bé, sent una noia aquesta nota ja et va bé”, que no té res a veure. (…) En aquell moment et sents com… Que no li pots contestar, i és el teu professor, però que penses…“Així va el món, no?”. O que et facin una entrevista, i que clarament et diguin que la feina no te la poden donar, “perquè clar, és que a fora hi ha altres nois”. No altra gent: “altres nois”. I tu t’acabes sentint com… “Sóc igual que ells, i estic estudiant el mateix que ells. Fins i tot les meves notes són més altes que les d’ells, però no m’estàs agafant perquè sóc una noia, i perquè tens por que…”, no ho sé. A que potser no sigui tan bona com un noi. Cosa que s’ha demostrat que no.

També és sorprenent la història de la Rosalía quan explica que la primera vegada en habilitar-se com a professora, el tribunal (format només per homes) va riure’s d’ella i no la van escoltar ni la van deixar acabar: Fue una de las veces que lo pasé fatal, que salí diciendo, “Me voy a poner de dependienta de El Corte Inglés y que me dejen en paz!”. Es muy duro. I com gràcies al suport de la família i de la seva parella va animar-se a presentar-se l’any següent, amb el mateix currículum i es va poder habilitar quedant en segon lloc: Esta vez fue mucho mejor. No sé si coincidió pero la presidenta era una mujer, ha sido la única vez que ha sido una mujer, (…). (…) Me escucharon los tres ejercicios, nadie me dijo que fuera una inmadura, y claro, hubo gente que tenía 40 o 45 años que estaba a la puerta, que no se habilitó, pero es que yo tenía mejor currículum, o sea que, ¡no es por edad!(…) En realidad yo creo que muchos pensamos, antes de que te toque o que le toque a alguien cerca, que las cosas han cambiado mucho, y entonces piensas: “¡No! ¡Estamos en el siglo XXI! ¡Estamos en España y ahí ningún problema, eso está completamente superado!”, y luego te das cuenta de que está superado en muy pocas cosas.

Altres experiències com la de l’Alexandra expliquen com es troben sovint en situacions en que se les subestima o se les tracta donant per suposat que no en saben: Hi ha la típica mania dels nois de presumir d’informàtics. Però molt, molt, molt. Perquè a més, t’ho estan explicant com si fossis tonta perquè potser no saben que estudies això. Es troba en situacions així quan parla amb amics sobre qüestions tecnològiques o per telèfon, i sovint, algú que no la coneix entra a la conversa donant consells des de la perspectiva de qui en sap més: Clar, al final, t’acaba repatejant tant el fetge, que acabes dient “i a més, perquè sàpigues, estudio Enginyeria Informàtica”. Llavors és quan es calla. Em fa ràbia haver-li de dir perquè sembla que li estiguis retraient que estàs estudiant un títol d’Enginyeria Informàtica, però és que arriba un punt que dius, “m’està fardant com una mona”. Simplement pel fet de potser ser una noia, és que ho notes. Al començament comences a intentar establir una conversa d’igual a igual, dic, “si t’agrada la informàtica, no tens perquè tenir un títol per poder parlar d’informàtica”. Però intentes establir la comunicació i ell sempre, per sobre teu.

Són testimonis que ens fan adonar que, ben al contrari del que es pensa, encara no hem arribat a la igualtat de gènere, encara hi ha mecanismes, alguns més evidents i d’altres ben petits i subtils, que fan que les dones ens tirem enrere, que no ens sentim capaces, o que ni tan sols entri dins el nostre ventall de possibilitats plantejar-nos entrar al món tecnològic. La importància, remarca el grup, recau en què és un món que ja fa temps que és creixent, essencial per al desenvolupament de la nostra societat, i on les dones ja gairebé no hi són, tot i que hi havien estat, i les que hi són no es veuen. El més impactant és que sense voler, al llarg de la nostra vida, transmetem i rebem missatges que contenen aquestes idees implícites i no ho veiem, es fa invisible als nostres ulls, però hi és, com la por a tocar, remenar o descobrir com és un aparell tecnològic.

La web és una carpeta d’experiències vitals, un recull de textos en primera persona, i una mostra d’actituds alternatives que es poden donar en la vida quotidiana (en les escenes de teatre) en més de 80 posts per tal de donar a conèixer a tota la societat la problemàtica i les vies de solució de l’accés de les dones al món de la tecnologia, en la qual, considera l’equip d’investigació, cal que ens impliquem tots i totes. La web va dirigida a noies joves que estan pensant sobre el seu futur com a estudiants i professionals, però també al professorat, pares i mares, i tot el món educatiu (associacions juvenils, Ampes, educadors de tot tipus, polítiques educatives…) per tal que s’impliquin en la resolució del problema.

Per això, dins l’apartat “Com fer servir la web” hi ha un enllaç als “Consells Pedagògics” on es poden adreçar les persones que es dediquen a l’educació de nois i noies. Destaquen, sobretot, que els referents que tenen les nenes i noies són més importants del que sembla, així com que aquests puguin transmetre la idea i la confiança de que poden ser tant competents en aquest àmbit com qualsevol altre persona. Això comença també pel tipus de joguines infantils, el missatges que donen pares i mestres a l’escola a les nenes, el models que apareixen als llibres de text, i passa per les expectatives en els rols de nois i noies que tots tenim.

•  JovenTIC és un grup de recerca interuniversitari (dirigit per la Doctora Adriana Gil-Juárez) i constituït per investigadores de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment el grup segueix treballant amb aquest tema.

• La web d’aquest projecte ((https://joventic.ehc-wp.uoclabs.uoc.es )) és producte del projecte de recerca Trayectorias de vida tecnológica y género: factores psicosociales implicados en el acceso a las titulaciones de ingeniería informàtica finançat per l’Instituto de la Mujer, i desenvolupat durant els anys 2010 a 2013. Podeu trobar l’informe d’aquesta investigació provisionalment aquí. Properament serà publicat a la pàgina web de l’INMU. 
  Twitter: @JovenTIC ((https://twitter.com/JovenTIC))
  Facebook ((https://www.facebook.com/joventic.recerca))

• L’obra de teatre “M’agrada” és un producte de la Cia. Nus ((http://elnus.org/)) en col·laboració amb l’equip de recerca JovenTIC, que encara es representa per diferents instituts de Catalunya.