Quan les nenes pentinaven nines, jo estava davant l’ordinador

Sí, jo als dotze anys vaig començar a programar pàgines web sola, perquè ja quan la meva passió pels ordinadors era extrema, vaig començar, “Uuh, què són aquests codis que té la pàgina web?” i em vaig començar a interessar pel disseny web i tot, els meus pares em regalaven llibres sobre això… i jo tenia dotze anys! que quan les nenes pentinaven nines, jo estava allà davant de l’ordinador. I recordo molt bé les pàgines que feia, que m’aixecava els dissabtes al matí per actualitzar-les… Perquè abans els mòdems anaven connectats directament a la línia de telèfon, llavors jo no podia connectar-me tot el dia a Internet a mirar coses, i el que feia era anar a la biblioteca, o els meus pares per l’aniversari o així em regalaven llibres, m’ho mirava, i els dissabtes al matí, quan sabia que ningú havia de trucar a casa i els meus pares encara estaven dormint, doncs jo m’aixecava, m’enxufava, i tot allò que havia llegit, o havia après i volia entrenar-ho, doncs entrava i ho feia: “A veure, a veure això: Ah! Sí, sí que funciona!”.

La veritat és que sorprèn perquè jo tenia dotze anys i els ensenyava als meus professors “Mira què he fet” i deien “Això ho has fet tu?”, “Sí.. sí!” i allà vaig descobrir que ja sabia el que volia fer, vull dir, allà ho tenia claríssim… Quan jo veia, “No pot ser que se’m doni tan bé això i tingui dotze anyets i jo aquí, estigui desperdiciant això… no, no, no”.

Després, quan vaig arribar al batxillerat, totes les optatives que vaig poder triar van ser les d’informàtica, el meu treball de recerca va ser d’informàtica, i a més a més, paral·lelament, quan m’estava traient primer de batxillerat, vaig fer un curs de tècnica en microinformàtica, que és la part més tècnica dels ordinadors, anava a l’escola i per la tarda anava a una acadèmia.

Llavors sí, aprenia dels llibres, una mica autodidacta, o trobaves els típics amics per Internet, de fer pàgines web d’algun xat de disseny web i llavors els hi preguntaves, per resoldre dubtes, i ja tenies gent que sí. Però si no era per Internet, a casa meva el meu pare amb les pàgines web no em podia ajudar, el meu germà menys i els professors encara menys. Llavors era això, o t’espavilaves o deixaves córrer l’error o el problema que fos i te n’anaves a una altra cosa.

Gisela, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica