Sóc un home més, diguem…
El meu pare treballa a l’Ajuntament en alguna cosa relacionada amb el mercat però sense ser funcionari, i la meva mare és dependenta en un forn de pa. Ell fa servir l’ordinador per treballar amb diferents programes i per a jugar de vegades i ella no el fa servir.
Tinc una germana més gran que va acabar dret, té cinc anys més que jo, vint-i-cinc ara. Quan érem petites teníem un ordinador per les dues, i després ma germana al batxillerat el va necessitar molt més, i com que el de sobretaula que sempre havíem fet servir tots anava més lent, va ser
“Papa, vull un portàtil”, aleshores sí que em va comprar un a mi també i aquest era compartit amb ell: feia coses dels seus treballs i jo feia els meus Power Points i les meves tonteries, i després ja vam tenir un per cada un, això ja quan jo vaig entrar a batxillerat. Com que feia música i piano doncs m’agradava tocar programes de música, d’aquestos com de DJ o per a crear música, feia partitures o escoltar música al You Tube, coses d’aquestes.
De videojocs teníem la Play, devia ser a primària, i abans d’això tenia una altra consola més antiga que no sé ni com es diu, heretada de la meva germana, més que res. També vinc d’una família on hi ha molts nois, som dinou cosins, i només quatre noies, i llavors m’influeixen d’alguna forma! Sempre és com que juguem a futbol a la platja, juguem
a no sé què, i a l’hora dels videojocs igual, juguem a cotxes, a bàsquet, a futbol, aquests del FIFA i tot això… La veritat és que m’he criat amb molts homes, perquè a la meva classe també hi havia molt poques noies, sóc un home més, diguem.
A casa suposo que la meva germana demanaria les primeres consoles, jo no me’n recordo. O més aviat ha sigut el meu pare, que també li agraden els jocs i és una mica com un petit ludòpata, no de màquines de diners, sinó de jocs d’aquests a l’ordinador, que hi jugava molt ell… Ara he pensat que si ell juga a l’ordinador i s’ho passa bé, doncs nosaltres també ens ho passaríem bé amb la Play, suposo que seria una cosa així, perquè la veritat és que jo mai ni per Reis ni, ni per Nadal ni pel meu aniversari l’he demanat.
Susana, 19 anys, 1r d’Enginyeria Informàtica
