Descobrir la programació i no donar-se per vençuda
Diria que abans d’entrar a la carrera no havia sentit mai a parlar de programar. Però quan vaig començar-la vaig
començar a sentir parlar d’algorismes, que si AdJava, que si C, que si C++, tots els llenguatges. Llavors sí que em va començar a interessar i vaig començar a buscar coses, però fins llavors no havia buscat mai res, no n’havia sentit mai a parlar.
Descobrir la programació se’m va fer estrany. Em va semblar bastant diferent, bastant 
abstracte, perquè hi ha molts llenguatges i cadascun té el seu perfil, té les seves coses, per exemple, escriure el “while”… i em vaig espantar una mica quan ho vaig veure perquè tots venien de mòdul, tots tenien una idea, i jo no tenia… cap idea, no sabia res de res.
Em va preocupar bastant: “M’he ficat en una carrera que no sé de què va”, i m’hi vaig haver d’esforçar bastant. Però me’n vaig ensortir, vaig anar fent, vaig anar a consultes, vaig anar a parlar amb la professora i me’n vaig ensortir.
Encara ara costa una mica, però sobretot tot el que ha costat. Suposo que en un futur ho veuré com una tonteria més de la vida, però de moment, inclús estant a la carrera, encara ho veig com “deu n’hi do, que em va costar bastant”. Tot i això estic bastant satisfeta d’haver arribat fins aquí de moment… i bé, a veure fins on arribo…
A veure, jo sempre he dit que primer hauria d’haver fet un mòdul per veure-ho tot més clar i llavors entrar aquí. Perquè en un mòdul, més que res, ho veus tot, t’ho ensenyen tot, per dos anys, i a més a més, treballes. Que això ja fa molt. Bé, tots els companys amb els que vaig han fet mòdul i els veig com a més avançats. A la classe hi ha algun que ve del Batxillerat, però pocs.
Però igualment, no penso que tampoc sigui un nivell tant alt, perquè me l’he pogut i me l’estic treient. T’has d’esforçar però, bé, és una carrera, no? Ells també s’han d’esforçar, no és que ho tinguin més fàcil, sinó que tenen més facilitat a l’hora de veure les coses i jo crec que bàsicament és pràctica.
Jo recomanaria fer Enginyeria Informàtica a una altra noia si estigués motivada per a això. Perquè molta gent es dóna molt aviat per vençuda. I si jo m’hagués donat per vençuda ja no estaria aquí.
I això crec que no és només per aquesta carrera sinó per a tot. Que has de tenir molta força de voluntat i has de saber tirar endavant. Per això crec que no hi ha cap dificultat en el que ha de venir en aquesta carrera. No cal que pensin que és més difícil. Difícil ho és tot.
Sara, 20 anys, 2n d’Enginyeria Informàtica
